I seguim coneixent algunes de les festes i tradicions del nostre poble. Sota el nom de “Coneguem el nostre passat”, avui us explicarem la Missa del Gall.
MISSA DEL GALL
La missa del gall centrava el gran esdeveniment de la nit de Nadal.
Se sap que a Barcelona i alguns pobles del Penedès, el protagonisme el tenien els ocells. Era tradició que el dia anterior els joves sortissin a parar llaços, xarxes i qualsevol parany per agafar ocells vius per deixar-los anar a l’església la nit de Nadal. Val a dir que antigament, la missa del gall es feia de matinada, quan es desperten els ocells i quan més canten. Un dels pobles del Penedès que seguia aquesta tradició, explicada pels avis i en record als avis d’ells, era Banyeres. Els nois que estaven enamorats anaven a cercar moixons i els tancaven en una gàbia molt ben arreglada i decorada per poder-la donar a la seva enamorada. Les parelles anaven juntes a la missa del gall i deixaven les gàbies a prop de l’altar per vetllar el nen Jesús. Cadascú seia al cantó que li tocava, els homes a la dreta i les dones a l’esquerra, però, en acabar, les parelles s’apropaven a l’altar i alliberaven els ocells, que volaven i cantaven per l’interior de l’església. Tot seguit, s’obria la porta gran del temple, i tots els moixons es dirigien cap a la llum del dia i recuperaven la llibertat. Tot plegat es feia en senyal de l’amor que sentia ell envers ella. Una tradició que em fa pensar que l’autor anònim de “El cant dels ocells” s’hauria inspirat en aquesta tradició a l’hora de crear la cançó tan popular avui gràcies a Pau Casals.